Museu de Montserrat - CAT

Aquesta obra que passa a formar part de les col·leccions del Museu de Montserrat és una de les darreres obres pintades per Simó Gómez, l’any 1879, a les acaballes de la seva vida, truncada quan només tenia 35 anys a causa d’un atac epilèptic, l’any 1880.

Aquest Retrat del nan Francisco Hidalgo, realitzat per Bernardo López Piquer, ingressà a les col·leccions del Museu de Montserrat l’any 1989 gràcies a la donació de Pere Sensat.

Pere Vall era un pintor, segurament fill de Cardona, format professionalment a Barcelona, al taller dels germans Serra.

No sabem amb exactitud l’origen d’aquest petit retaule. Atès que a Catalunya són molt poques les esglésies antigues amb la titularitat de Sant Maurici, aquella a la qual escauria més aquest petit retaule és la de Sant Maurici de la Quar, al Berguedà.

És una pintura de gran qualitat que va arribar a Montserrat el 7 de desembre de 1918, com a obra anònima.

Giovanni Battista Gaulli conservà tota la seva vida les seves arrels genoveses, tot i que hagué d’emigrar de la seva pàtria als 19 anys per la mort de tota la seva família a causa de la pesta.

La primera notícia certa que tenim referent a aquestes dues taules és la de la seva sortida al comerç d’art el 9 de desembre de 1925 a les American Art Galleries de Nova York

Aquest quadre formava part de la gran donació que va fer el canonge Iglésias, de Santa Anna de Barcelona, i que arribà a Montserrat el 1827.

Aquesta peça és una composició de dos fragments ben diferenciats d’un mateix retaule i d’un mateix autor.

Entre l’estoc de quadres que l’abat Marcet va comprar a Roma i a Nàpols en el seu viatge de maig del 1919 figurava aquesta pintura. Una inscripció al dors de la tela indica el concepte amb què fou adquirit a l’antiquari i marxant Baldasare Belisario

El marxant d’art Giuseppe Gonella l’octubre de 1915 oferia al Monestir de Montserrat la compra per 3.000 lires d’un quadre, propietat d’una família napolitana en situació econòmica molt greu, i ja de bon antuvi, en la seva oferta l’anomenava “un Sant Plàcid de Ribera”, atribuint-lo sens dubte a Josep Ribera lo Spagnoletto.

Les pintures de la petita església altaragonesa de Sant Fructuós de Bierge són un exemple molt bell del primer gòtic lineal del vessant sud del Pirineu.

Aquesta obra va arribar al Museu de Montserrat formant part del llegat testamentari de l’arquitecte Xavier Busquets. Prèviament, l’any 1976, l’havia adquirit a una subhasta de Christie’s, a Londres, per 36.000 £.

Aquest aram va arribar a Montserrat com a regal personal del Sr. Antoni Montalt i Biosca (1906-1964), un important industrial tèxtil barceloní, a l’abat Aureli Escarré, el 1950, i va arribar ja amb l’atribució de Jan Bruegel de Velours, que mai no ha estat posada en qüestió.

Georges de Frézals era un aristòcrata, culte, bibliòfil, que en establir-se a Barcelona com a cònsol de Bèlgica i França en acabar la Primera Guerra Mundial, esdevingué un catalanòfil promotor de la cultura.

L’historiador romà Valeri Màxim (final del segle I aC – 31 dC) al seu llibre Factorum et dictorum momorabilium libri IX, 4, De pietate in parentes, explica la dolcíssima història exemplar de la Pietas clàssica d’una filla, anomenada Pero, que d’amagat alletava el seu pare, el vell Cimó, condemnat a morir de fam a la presó.

El maig de 1919, ja acabada la Primera Guerra Mundial, l’abat Marcet va viatjar un altre cop a Roma i a Nàpols i aprofità l’ocasió com altres vegades per comprar quadres per a Montserrat. Aquesta vegada les adquisicions napolitanes van ser L’adoració dels pastors de Stomer i La missa de Sant Felip Neri, que van arribar a Montserrat al setembre d’aquell any.

Ramon Tusquets i Maignon (Barcelona, 1838 – Roma, 1904) va néixer en una rica família dedicada al món del comerç, que considerava les seves inquietuds artístiques com una simple distracció.

Estrictament parlant, l’Escola pictòrica d’Olot arrenca de l’activitat artística de Josep Berga i Boix. “L’avi Berga”, com era conegut per diferenciar-lo del seu fill, també pintor, era set anys més gran que Joaquim Vayreda, que és el cap de brot de l’escola, però Berga se li va avançar com a pintor del paisatge d’Olot a la manera moderna francesa.

Per caramboles del destí els darrers mesos hem tingut juntes al Museu de Montserrat dues pintures d’Anglada-Camarasa (1871-1959), molt diferents de temàtica però que el pintor va fer gairebé simultàniament. La nostra és Champs Elysées i la visitant és La gitana de les magranes, del Museo Reina Sofía.

Tot ens fa pensar que aquesta taula és un dels compartiments del retaule major de l’església de Sant Miquel de Villalpando (Zamora), que l’arqueòleg i historiador Manuel Gómez Moreno (1870-1970) va visitar entre 1903 i 1905 i ens va descriure tot allò que hi va veure.