Museu de Montserrat - CAT

Bronze
Alçada 23 cm
Baixa Època (715-332 a.C)
N.R. MDM 19

Horus el falcó era el patró de la monarquia egípcia, és el fill d’Isis i d’Osiris i s’assimila al faraó viu que a la seva mort passava a ser identificat amb Osiris. És l’hereu del tron d’Egipte i el seu legítim successor.

Duu al cap la doble corona, que uneix la corona blanca de l’Alt Egipte i la corona vermella del Baix Egipte. A la part inferior de la corona hi apareix l’ureus, la cobra protectora de la reialesa.

Vista de la sala on s'exposa la col·lecció egípcia del Museu de Montserrat.

Fusta estucada i pintada
186 x 43 x 33 cm
Època Ptolemaica (332 – 30 a.C.)
N.R. 620.203
 
En un dels registres de la tapa del sarcòfag trobem la representació de l’embalsamament del difunt, amb un sacerdot que porta la màscara d’Anubis per realitzar aquest ritual. La mòmia es situa damunt d’un llit, sota el qual hi ha els vasos canopis.

Anubis és un dels déus més antics del panteó egipci. Déu de la momificació, acompanyava el difunt durant el seu viatge al Més Enllà, presentant-lo davant el tribunal.

Era també el protector dels sacerdots embalsamadors, perquè ell era l’embalsamador dels déus, responsable de l’evisceració del difunt.

Se’l representa com a home amb cap de xacal, de color negre perquè és el color de la putrefacció dels cossos i també el de la terra fèrtil de la vall del Nil, símbol de resurrecció.

Bronze
Llargada 9,5 cm
Baixa Època (715-332 a.C.)
N.R. 530.151
 
Isis representa els valors de la muller i la mare. És mare d’Horus i mare simbòlica del faraó a la vegada.

Se la representa com a dona amb el tron reial sobre el seu cap, símbol jeroglífic del seu nom. Aquí, però, duu la corona d'Hathor, amb les banyes i el disc solar.

Personifica l’ordre polític, la màgia, la fidelitat conjugal i l’amor de mare.

La seva imatge més difosa és la de dona asseguda al tron alletant el seu fill Horus. Generalment aquest tipus d’estatuetes s’oferien als santuaris dedicats a Isis, com a agraïment per la fructífera gestació i naixement d’un fill.

Mòmia de cocodril
Llargada 193 cm
Baixa Època (715-332 a.C.)
N.R. 621.301
 
A molts llocs d’Egipte s’adorava Sobek, un déu representat com un cocodril, relacionat amb el medi pantanós i aquàtic. I a molts llocs se’l considerava un déu creador, el “Senyor de les Aigües”, atès que, segons el mite, el Nil sorgí de la seva suor.

Era, per tant, un déu benèfic però amb un costat negatiu. La ferocitat i perillositat del cocodril eren sovint associades al déu Set, el maligne, per això moltes escenes dels temples mostren Horus clavant la llança a un cos de cocodril, com a al·legoria de la supremacia del bé contra el mal.

Tela estucada policromada
Període Ptolemaic (305-30 a.C.)
N.R. 621.001
 
La segona plantilla que cobreix el cos de la mòmia, té representada l’escena de la momificació del difunt, presidida per la figura de Nut al capdamunt que porta a les seves mans la ploma maat, símbol de la veritat. Nut estén les seves ales en actitud de protecció.

Era considerada la deessa del cel, creadora de l’univers físic i dels astres. Es representava en sarcòfags i contextos funeraris precisament d’aquesta manera, amb les ales esteses, protegint, acollint, i en els interiors de les tapes dels sarcòfags, aixecant els braços, ajudant el difunt en el Mes Enllà per fer-lo renéixer, com a representació del cel en l’altra vida del difunt.

Bronze
Alçada 12,2 cm
Baixa Època (715-332 a.C.)
N.R. 530.311
 
Hathor és la deessa de la bellesa, l’amor, la música i la dansa, deessa de la feminitat a la qual es relaciona amb tot allò vinculat amb la dona.

La seva forma de representació més antiga va ser la vaca, en tant que en el seu aspecte celestial, es creia que era la gran mare vaca que havia donat a llum al món. A vegades apareix totalment representada per aquest animal i d’altres vegades com a dona amb cap de vaca. En altres ocasions, quan apareix amb forma totalment humana, duu el disc solar entre les banyes, per això es confon amb Isis, que també té aquest atribut. Sovint les banyes d'Hathor són acompanyades per les orelles de vaca.

El sistre és un instrument musical que s’utilitzava a les processons i a les festes, però s’associa especialment amb el culte a divinitats femenines com Isis i Hathor.

Fusta estucada i policromada
Alçada 51,5 cm
Baixa Època (715-332 a.C.)
N.R. 530.001
 
El color de la pell d'Osiris pot ser negre com la fertilitat o verd com el renaixement.
Duu la corona blanca de l’Alt Egipte, juntament amb l’ureus i subjecta amb la mà dreta un pilar djed, que representa l’estabilitat.

És el déu del Més Enllà, on regna, i se’l pot considerar l’aspecte nocturn del sol. Personifica també la renovació, el renaixement de la terra després de la inundació. Representa tot el que reneix, però sobretot el Nil, símbol de regeneració i fertilitat.

Ceràmica
Alçada 38,5 cm
Baixa Època (715-332 a.C.)
N.R. 822.001
 
D’aspecte grotesc, és un esperit bo, geni protector de les dones embarassades i de les dones durant el part, també del nadó acabat de néixer.

Protegia el matrimoni i la casa, i tenia cura dels aspectes relacionats amb l’amor. També se’l relaciona amb els cosmètics i els ornaments femenins. Era també déu de la música; per això ballava i tocava instruments.

Se’l representa despullat, amb un gran cap i nas pla, traient la llengua com a acció per allunyar els mals esperits, la seva funció principal. La seva efígie s’utilitzava contra el mal d’ull i es col·locava a les potes del llit per protegir la son.

Bronze
Alçada 22 cm
Període Ptolemaic (305-30 a.C.)
N.R. 530.005
 
Osiris és una de les divinitats més importants de l'Antic Egipte, especialment per la seva relació amb la mort, el renaixement i la fertilitat. La majoria de vegades apareix representat com a mòmia. Del seu sudari en surten només les mans, que sostenen els atributs reials. Duu la corona atef, la corona blanca flanquejada per dues plomes d'estruç.

Al principi va ser considerat el déu de la vegetació i de la fertilitat, el primer rei d'Egipte, un rei mitològic que introduí l'agricultura, la ceràmica i l'escriptura al país.

Faiança
Alçada 7,4 cm
Baixa Època (715-332 a.C.)
N.R. 530.501
 
Tueris és una deessa híbrida amb forma d’hipopòtam femella embarassada, amb potes de lleó i cua de cocodril. Té pits humans, que cauen sobre la seva panxa i acostuma a dur al cap el disc solar entre les banyes de vaca. Subjecta entre les mans l’amulet sa, que simbolitza la idea de protecció.

El seu nom significa "la gran". Era la protectora dels nadons i de les dones durant l’embaràs i el part.

Bronze
Alçada 10,9 cm
Baixa Època (715-332 a.C.)

L’ibis i el babuí són animals associats al déu Tot, déu de la saviesa, del coneixement i de les arts, inventor de l’escriptura i protector dels escribes.

Estava considerat el déu de la lluna, i sota aquest aspecte era el que regulava les estacions i les fases lunars. Regulava el còmput del temps.

Fusta estucada i policromada
17 x 27 x 1,2 cm
Dinastia XIX-XX (1320 – 1085 a.C)
N.R. 580.005

Darrere Osiris apareix Neftis, a la qual reconeixem gràcies a la seva corona identificativa que representa el seu nom amb els símbols jeroglífics. Literalment el seu nom significa "senyora de la casa" identificat per una casa amb un cistell al capdamunt.

S’associa a Isis i representa les qualitats adverses a aquesta, mort i decadència, nit i obscuritat.

Sosté aquí un ceptre uadj, una tija de papir verd que evoca el renaixement al Més Enllà.

Mòmia de gat i benes
Alçada 23 cm
Època grecoromana  (332 a.C-395 d. C)
N.R. 630.003
 
Els gats acostumaven a estar presents a les escenes funeràries que decoraven les cases d'eternitat dels antics egipcis. Sovint apareixen asseguts al costat dels amos o sota la cadira del propietari de la tomba.

Se'ls representa també com la forma animal d'algunes divinitats. La més important, la de la deessa Bastis, protectora de la llar i els infants.

Faiança
Alçada 5,4 cm
Baixa Època (715-332 a.C)
N.R. 538.401
 
Amulet que representa la deessa Sacmis, amb el cos de dona i el cap de lleona. El seu nom significa "la poderosa". Era la deessa de la guerra, capaç de provocar malalties i epidèmies, i per això es va convertir en la patrona dels metges, que podien trobar guariments efectius en conèixer bé la divinitat.

Faiança
Alçada 1,7 cm
Baixa Època (715-332 a.C)
N.R. 531.851
 
Xu és l'aire, en el sentit atmosfèric, que es troba entre el cel i la terra, l'espai en el qual poden viure els homes, els animals i les plantes. Se'l representa com un home portant damunt del cap una ploma d'estruç i el disc solar, que sosté entre els seus braços aixecats.

Bronze
Alçada 11,1 cm
Baixa Època (715-332 a.C)
N.R. 530.724
 
Bastis és l'aspecte pacífic de la deessa lleona Sacmis representat en la dolçor de la gata. Se li atribueixen connotacions maternals i també de protecció de la casa.

El gat era un animal especialment venerat pels antics egipcis, sobretot per la seva eficàcia com a caçador de serps i ratolins a les cases. A Bastis se la representa també com a dona amb cap de gata, portant un sistre a la mà dreta, en tant que se la relaciona també amb la música i la dansa.