L'artista
Sean Scully és un gegant de l’art contemporani, reconegut mundialment. Amb la seva intervenció artística a Santa Cecília de Montserrat, consistent en sis grans pintures murals i vuit vitralls, l’artista ha volgut manifestar la seva amistat amb el Monestir de Montserrat per tot allò que aquesta institució significa als seus ulls i als de molts, per la seva dimensió de fe i espiritualitat, per la seva activitat a favor de la cultura, l’art i la música, i pel seu compromís a favor dels drets humans i la llibertat.
Sean Scully al seu estudi de Barcelona, juny de 2015
L’estil tan personal de Sean Scully
Després d’experimentar diversos intents, sempre connectats amb les avantguardes artístiques, ja en els primers anys vuitanta Sean Scully forjava un estil de pintura molt personal, que el defineix i el caracteritza, i que amb el pas del temps ha anat aprofundint i refinant. El seu llenguatge expressiu consisteix a organitzar conjunts de faixes i requadres de color disposats arquitectònicament, generalment en sentit horitzontal, formant ritmes i cadències cromàtiques, variables fins a l’infinit, amb uns colors ardidament treballats, vibrants, aconseguits amb diverses capes cromàtiques superposades.
L’autor remarca que la seva pintura té un profund component físic a partir del qual ell fa una abstracció geomètrica. Pinta a partir d’allò que ha viscut i que forma els estrats profunds de la seva vida: la seva Irlanda natal, amb els camps abancalats i els marges de filades d’obra seca a base de pedres juxtaposades, i també evoca la vida suburbial que té com a rerefons les parets escrostonades, murs barrats, sèries de finestres i portes velles degradades. La seva pintura fa palesa també una marcada dimensió metafísica i espiritual, que transcendeix les contingències i l’epidermis del món visible, estimant-lo i sense destruir-lo, però amb l’anhel d’anar sempre més enllà en una recerca apassionada i no exempta d’emocions. «L’abstracció –remarca sovint Scully– és l’art espiritual del nostre temps».
Es fa difícil etiquetar el seu estil i encasellar-lo dins una escola concreta, però si l’haguéssim de situar en el complex panorama de l’art contemporani, podríem dir que es troba repartit entre l’expressionisme abstracte, l’art conceptual amb les seves geometries i el minimalisme, per la voluntat de simplicitat essencialista. Tanmateix, la personalitat desbordant de Sean Scully i la solidesa substancial del seu art ultrapassen tota mena de compartiments estancs.
© Fotos: Raül Maigí / Museu de Montserrat
Sean Scully a Montserrat
Modal title
Modal text
Durant les temporades que Sean Scully va passar a Barcelona a partir del 1992, va fer freqüents excursions a Montserrat acompanyat de la seva dona, Liliane Tomasko. Li agradava caminar pels viaranys de la muntanya a la recerca dels fils conductors de la seva vida d’irlandès a l’exili, que indaga les seves arrels.
Per la premsa i a través de les seves amistats, s’informà de les activitats culturals del Monestir i del seu paper en la vida social de Catalunya i en la lluita a favor de la democràcia en temps difícils. L’estiu del 2005, per mitjà del seu galerista de Barcelona, Carles Taché, entrà en contacte amb el Museu de Montserrat i hi establí un estret lligam d’amistat. Cinc anys més tard, el director mateix del museu, el pare Laplana, batejava a Montserrat el fill de Scully i Tomasko, Oisin. Com a mostra d’afecte el pintor donà al museu un important quadre que va titular La muntanya d’Oisin.
En la primera visita de Sean Scully al Museu de Montserrat ja va aparèixer la idea de pintar a l’església de Santa Cecília de Montserrat. Scully va voler veure el temple i a l’instant en quedà corprès. Era el lloc ideal per fer quelcom semblant a allò que Henri Matisse havia fet a Vence, i sobretot allò que Mark Rothko, un pintor americà que Scully estimava i admirava, havia fet a la seva capella de Houston (Texas), però a Santa Cecília de Montserrat tindria la marca de Sean Scully.
Scully a Santa Cecília, Octubre 2015
Visita a Montserrat, 2014
Vídeo de la visita de l'artista Sean Scully al mes de juny de 2014 al Museu de Montserrat i a les obres de restauració de Santa Cecília.