L'espai

Benvinguda

Santa Cecília de Montserrat és un lloc amarat de significat espiritual, històric i artístic, nascut fa més de mil cent anys, quan tot just Catalunya germinava en el marc de l’Europa carolíngia. L’església romànica, restaurada entre 2013 i 2015 per la Diputació de Barcelona i embellida amb l’art de Sean Scully, ha esdevingut un exemple de la confluència entre cristianisme i art d’avantguarda del més alt nivell.

La comunitat benedictina de Montserrat us saluda i us desitja una agradable i fructuosa visita a aquest lloc tan emblemàtic.

L'edifici

Santa Cecília de Montserrat és un espai consagrat pels segles. Fundat l’any 945 d. C., el temple a penes conserva indicis d’aquella obra preromànica. Gairebé tot el que observem pertany a les reformes i modificacions dels segles XI i posteriors. A l’exterior hom pot admirar els tres absis llombards amb les seves característiques faixes i arquacions. A l’interior fruïm d’un espai gairebé quadrat, constituït per tres naus que tenen la singularitat que les laterals són més curtes que la principal i que es comuniquen entre elles per dues grans arcades. La diferència de nivell d’aquestes naus s’explica pel pendent de la muntanya sobre el qual està edificada l’església. Aquest espai, sever però amable per les seves proporcions abastables, enriquit per les pintures i els vitralls de Sean Scully, ha accentuat notablement les seves característiques d’espai sagrat, amb la llum tamisada pels vitralls, elements, tots ells, que predisposen l’esperit a una actitud respectuosa de silenci tranquil, reflexió assossegada i experiència del sagrat.

Durant onze segles ininterromputs, Santa Cecília ha estat un lloc de culte, i la intervenció artística de Sean Scully no altera aquesta funció. El pintor irlandès ha volgut expressament que aquest espai fos un punt de trobada entre la secular tradició religiosa i l’art d’avantguarda més genuí una funció que es perpetua avui amb la creació artística de Sean Scully.

La restauració recent: de 2013 a 2015

La restauració de l’església duta a terme per la Diputació de Barcelona durant els anys 2013 i 2014, realitzada per Xavier Guitart, ha tret a la llum alguns dels estrats principals de la història de l’església, que es perceben a través de les diferents capes visibles als costats del paviment. L’estrat més profund del sòl pertany a l’època fundacional i medieval del temple. Les diverses modificacions que sofrí l’edifici entre els segles XVI i XVIII han deixat petjada en alteracions del paviment. La restauració del 1863 és la que va afectar més els nivells, aixecant la nau nord per a fer-la accessible al primer pis de la casa annexa. Darrerament l’arquitecte Xavier Guitart ha restituït a l’edifici el nivell originari, tot deixant a la vista les diferents fases arqueològiques de l’edifici en el transcurs dels segles.

Llibre

Santa Cecília de Montserrat
Del segle X a Sean Scully

Editat per: Diputació de Barcelona i Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Textos de: Josep Maria Soler, Mercè Conesa, Francesc Xavier Altés i Aguiló, Eduard Sánchez, Xavier Guitart Tarrés, Albert Mercadé, Daniel Giralt-Miracle.

Edició en català, amb traducció a castellà i anglès.

Pàgines: 198.

Mides: 21,5 x 29 cm.

COMPRAR EL LLIBRE

La intervenció de Sean Scully

El documental

Aquest és el documental que hem editat per donar a conèixer la intervenció artística de Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat. Amb guió d'Albert Mercadé, el vídeo recull entrevistes amb el propi artista i amb l'impulsor del projecte, el director del Museu de Montserrat, Josep de C. Laplana. Amb les seves paraules ens submergim en la meravella d'aquest espai amb unes imatges que conviden a la pau i el silenci.

Des del primer moment el pintor es va proposar de conservar l’ambient sagrat propici a la contemplació i la meditació silenciosa d’aquest temple consagrat pels segles. I encara, ja des del començament l’artista va decidir que el tema principal de la seva intervenció en aquell espai havia de ser la sèrie Holly, que el 2004 havia instal·lat a la Kunstverein, a Aichach.

Aquest conjunt és una interpretació personal de les catorze estacions del viacrucis en memòria de la seva mare, Ivy, poc després de la seva mort. Rememorant vivències indelebles de la seva infantesa, Scully es va veure ell mateix, quan només tenia sis anys, mirant estamordit les estacions del viacrucis a la petita església de Highbury, mentre una forta calamarsada retrunyia contra la teulada. La sèrie Holly es va dispersar després de l’exposició a Aichach, però Scully l’ha recreada de bell nou, diferent però igualment intensa, per a aquesta definitiva instal·lació a Montserrat amb el nom Holly-Stationes.

La intervenció de Sean Scully a Santa Cecília de Montserrat es va anar incrementant amb el pas del temps. El 2012, immediatament després de la sèrie Holly, l’artista va pintar Cecília, en la qual volia reflectir l’ànima de la titular de l’església: la feminitat, la música, l’amor i l’art. Té una tonalitat i una composició singulars dins del conjunt: una gamma cromàtica més viva i alegre i un encaix compositiu més complex i artificiós. Scully fa una altra aproximació al mateix tema en la segona Cecília (Landline Cecília), de 2015, on predominen els blaus i un vermellós càlid que suggereixen l’esperit serè i animós de l’heroïna. El tríptic que porta el nom Doric Nyx (2013) remet visualment a Holly i es distingeix per l’austeritat intensa i profunda del seu cromatisme, que fa pensar en un caràcter equilibrat i viril. I encara un altre tríptic més petit, de 2014, és una melodia harmònica de blaus molt diversos que es combinen suaument i produeixen un efecte dolç i somiós. En tots els casos la tècnica emprada és oli sobre alumini o sobre coure, i algunes de les peces són imponents, de grans dimensions. L’última pintura que l’artista ha incorporat al conjunt és un oli sobre tela titulat Barcelona Wall of Light Pink (2013).

L’aportació artística de Sean Scully es complementa encara amb vuit vidrieres de colors diversos (vermell de color vi, ocre de color or, blau de color mar) que tanquen les vuit espitlleres de l’església. Són tres colors molt habituals a la pintura de Sean Scully. L’artista ha dissenyat vitralls i ha comprovat amb plena satisfacció l’efecte dels seus colors preferits quan són travessats per la llum natural i obtenen espontàniament unes irisacions que la pintura no pot aconseguir; és com si amb la llum variant en el transcurs del dia cobressin vida pròpia.

Per primera vegada en tota la seva llarga carrera pictòrica, Sean Scully ha pintat tres frescos a l’església de Santa Cecília, seguint fidelíssimament aquesta tècnica mil·lenària. Són composicions d’estrats i barres –molt de l’estil Scully–, intervencions de dimensions petites que aporten calidesa i contrasten amb les peces de grans dimensions que omplen les parets del temple.

Finalment, Scully ha aportat tres precioses creus de vidre per a l’altar i els murs laterals, a més d’un reraltar de vidres de colors i quatre canelobres. Tot plegat és una simfonia artística que meravellarà tots els que vegin la nova església de Santa Cecília.

La inauguració

El dia 30 de juny de 2015 es va inaugurar el nou Espai d'Art Sean Scully a l'església de Santa Cecília de Montserrat. Culminava així un llarg procés d'una dècada des de la primera trobada entre l'artista i el director del Museu de Montserrat, Josep de C. Laplana. Us ho expliquem en aquest vídeo.

Un entorn privilegiat

L’antic monestir de Santa Cecília de Montserrat es troba a la banda septentrional del massís, a 675 metres d’alçada, i al peu mateix de la paret de Sant Jeroni. És un lloc privilegiat ja que té com a teló de fons al costat meridional els cingles més alts i emblemàtics de la muntanya. El pic de Sant Jeroni (1.235 m.) és el cim de tota la serralada. Al costat de llevant, es dreça l'imponent Cavall Bernat (1.110 m.), que té la forma d’un menhir aïllat. Podem apreciar la silueta de la Paret dels Diables i Els Patriarques i també s’entrelluca el Serrat del Moro, on es troba un heliport de salvament. En posició frontal, les figures espectaculars de Sant Benet i Santa Escolàstica. Més enllà s'albiren, encara, Les Talaies i el Coll de Migdia. Les diverses canals de roca generen fonts naturals, una de les quals du el nom de Santa Cecília, i es nodreix amb l’aigua de pluja.

L’entorn és molt atractiu ja que la cara nord de la muntanya, en ser ombrívola i humida, crea una vegetació densa i esponerosa. El conjunt es troba en un pendís suau de la serralada, en una terrassa natural que, mirant cap al nord-est, ofereix unes vistes extraordinàries de les valls veïnes i del Pirineu, especialment en dies clars.

Les parets que formen el mur frontal de Santa Cecília ofereixen diverses vies d’escalada i constitueixen un lloc preferent per als escaladors. L’indret és també punt de sortida habitual de molts afeccionats al senderisme.

L’edificació pertany al terme municipal de Marganell i es troba a peu de la carretera BP-1103 que uneix l’Abadia de Montserrat amb l’autovia A2 per Can Maçana.