Els orígens
Segle IX dC. El territori, sostret en la invasió àrab el 716, va ser reconquerit i repoblat en el marc de l’estructuració de la Catalunya carolíngia.
Entorn del 900. Per primera vegada s’esmenta l’església de Santa Cecília de Montserrat, ubicada en un lloc proper al castell Marro, un topònim autòcton d’origen preromà. D’aquest castell no queda rastre i tot fa pensar que era una torre de guaita i defensa d’aquesta església i de tota la vall de Marganell, el poble més pròxim.
942. El sacerdot Cesari compra per deu unces d’or el domini del castell Marro i l’església de Santa Cecília a la seva tia Druda i al seu cosí Ansulf.
945. El 24 de juny, el bisbe Jordi de Vic signa l’acta de fundació del monestir benedictí de Santa Cecília de Montserrat, governat per l’abat Cesari amb el beneplàcit dels comtes Sunyer i Riquilda de Barcelona. Aquesta comtessa va ser una gran protectora de Cesari i el seu monestir.
957. Guadamir, bisbe de Vic, consagra l’església de Santa Cecília de Montserrat —que l’abat Cesari havia restaurat— amb els tres altars dedicats a santa Maria, santa Cecília i sant Pere.
De l'edat mitjana al segle XX
Pels volts del 1025. Oliba, abat de Ripoll i bisbe de Vic, va destacar un grup de monjos ripollesos a l’església de Santa Maria de Montserrat. D’aquesta manera s’establí a la mateixa muntanya una segona comunitat monàstica. Els de Santa Cecília feia setanta-cinc anys que hi eren i gaudien d’independència i del títol abacial, mentre que els de Santa Maria formaven un simple priorat dependent de Ripoll. Durant l’edat mitjana tots dos monestirs van coexistir separadament i pacífica. Durant la primera meitat del segle xi, segurament coincidint amb la construcció de l’església romànica de Santa Maria de Montserrat, també la vella església de Santa Cecília va ser transformada en estil romànic, i s’hi va afegir la nova capçalera de l’absis major amb dues absidioles, amb arcades cegues i faixes llombardes. Posteriorment van engruixir els murs i van substituir la coberta d’encavallades per voltes de canó.
Mentre que el veí monestir de Santa Maria de Montserrat creixia, sobretot a causa de la ingent afluència de pelegrins atrets per la santa imatge, el de Santa Cecília es mantenia amb penes i treballs. La decadència de Santa Cecília de Montserrat es va fer evident quan la seva tasca principal va ser l’exercici parroquial i el monestir esdevingué lloc de parada i fonda de pelegrins que s’adreçaven a Santa Maria de Montserrat.
La decadència del monestir de Santa Cecília de Montserrat va tocar fons quan els abats nomenats ja no eren monjos, sinó eclesiàstics externs que ostentaven el títol i cobraven les rendes del monestir.
1537. El papa Juli II, que havia estat abat comendatari de Santa Maria de Montserrat, va emetre un decret que agregava perpètuament el monestir de Santa Cecília al de Montserrat. A partir d’aquell moment a Santa Cecília només vivia un capellà que feia les funcions d’un rector de parròquia.
1811. El general Suchet ordena la destrucció de Montserrat, que havia esdevingut símbol de la resistència contra la invasió napoleònica. En aquella ocasió devasta també l’església de Santa Cecília de Montserrat.
1866. Superades les lleis de desamortització i supressió dels religiosos, l’abat de Montserrat Miquel Muntadas (1809-1885) encarregà la restauració de Santa Cecília a l’arquitecte Francesc de Paula Villar Lozano (1828-1903), que va reparar els greus danys de l’edifici i va esmenar la desfiguració secular de l’església. Va reconstruir l’absidiola esquerra, va paredar la porta espúria que havien obert a l’absis central i va tornar a fer practicable la porta original de l’entrada. Amb tot, l’exterior i el conjunt de Santa Cecília continuava tenint l’aspecte d’un edifici abandonat. Aquest defecte el va esmenar la restauració de Puig i Cadafach el 1928-1931.
Santa Cecília a final del segle XIX
La restauració de Puig i Cadafalch
1928. L’insigne historiador i arquitecte Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) va restaurar l’església romànica de Santa Cecília de Montserrat. Ho va fer amb criteris historicistes, bo i imaginant com devia ser el seu interior en funció de la litúrgia. Els tres altars dels tres absis, quan no hi havia celebració, restaven ocults al darrere de les cortines que penjaven de tres bigues de fusta, i l’altar central ostentava un frontal metàl·lic inspirat en la llinda de Sant Genís de Fontanes (Rosselló), amb una inscripció votiva del polític Josep Pich i Pon, que va sufragar aquelles obres.
1931. L'acte inaugural de la restauració de Santa Cecília de Montserrat va tenir lloc el 30 d’agost, i fou presidit per l’abat Antoni M. Marcet i l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
1940. Un cop acabada la Guerra Civil Espanyola s’establiren a Santa Cecília de Montserrat dues comunitats de monges benedictines procedents de Mataró i de Santa Clara de Barcelona, que es van fusionar en una sola, l’actual de Sant Benet de Montserrat, que residí a Santa Cecília fins al 1954.
1954-2000. Durant aquests cinquanta anys la comunitat de Montserrat va fer servir Santa Cecília per acollir grups i convivències especialment de joves.
Activitats a Santa Cecília als anys 70