Àsia a les col·leccions del Museu
L’Extrem Orient i les seves cultures, amarades per l’esperit de l’hinduisme, el budisme i el taoisme, exerceixen un poderós atractiu en el nostre món occidental, tan marcat per la tècnica i pel pragmatisme immediat, precisament per la dimensió espiritual que aquestes cultures accentuen. D’estètica delicada i suggerent que indueix a la serenitat i a la concentració, ofereixen uns valors positius, que sobretot en uns moments de grans replantejaments culturals com són els nostres, poden ser útils i beneficiosos.
Una espiritualitat, present en les ofrenes diàries als temples, en els ritus d’iniciació dels infants o en la concepció i la representació de la natura i de l’existència humana, i que és també el motor per la creació d’objectes, que avui nosaltres anomenem artístics, però que foren en el seu moment creats sovint com a acte de fe, com a imatge de la divinitat, per enaltir les creences dels fidels.
L’art asiàtic a Montserrat, tot i que no és freqüent, forma una col·lecció cada vegada més extensa i variada. Fa cent anys d’art asiàtic a Montserrat només hi havia un parell de peces que va adquirir el P. Abat Marcet en els seus viatges a Filipines. La resta, ha estat fruit de diverses donacions que han arribat a Montserrat circumstancialment.
Índia, Vijayanagar
Bronze sobredaurat
Vijayanagar Segles XVI – XVII
N.R. III/34-664
Donació Caja Madrid
Aquest petit bronze de Shiva és representatiu de la qualitat i detall dels bronzes de l'Imperi Vijayanagar. En la seva forma Ardhanari, Shiva es presenta meitat mascle, meitat femella com a unió entre ell mateix i la seva muller Parvati, sent exemple així de l'ésser on tots els aspectes de la natura es resolen en una profunda unitat.
Xina. Zhou de l’Est
Segle IV aC.
Bronze Ding
29 X 33.5 X 30 cm
N.R. I/50
Aquesta peça és un recipient destinat a la cocció i conservació dels aliments que servien per a les celebracions religioses. Està cobert totalment de decoració geomètrica purament decorativa, feta amb incisions d'una gran perfecció. Pertany a l'època dels Regnes Combatents (481-221 a.C), durant la qual els senyors feudals lluitaren entre ells per a conquerir la capital de l'Oest i donà lloc al període conegut com a Zhou de l'Est, de gran renaixement cultural.
Nepal
Segle XII
Pedra
38.5 X 26 X 16 cm
N.R. III/35 – 3106
Garuda és l'ocell-sol sobre el que es mou Vishnu, una de les grans divinitats de l'hinduisme. És l'enemic mític de les naga, serps representades en forma de cobra amb molts caps, i es pot considerar una figura protectora contra els mals esperits.
La seva representació és molt freqüent en la iconografia hinduista i apareix també en el budisme.
Xina
dinastia Qing. Segles XVIII – XIX
Porcellana
32 X 23 X 1 cm
N.R. III/33-2229
Durant la dinastia Qing la producció més original va ser la de la ceràmica amb diversos tipus d'esmalt per a la decoració polícroma sobre els objectes. A Occident es coneixen com a porcellanes de la famille verte, a causa dels motius decoratius en verd, que predominen entre altres colors i també com a famille rose, en les que predominen les tonalitats roses o grogues i que són més freqüents durant la darrera part del període.
Aquestes cinc plaques es poden datar a finals del segle XVIII i representen temes típics de la pintura xinesa: escenes d'història o faules.
Xina
dinastia Qing. Segles XVIII – XIX
Porcellana
32 X 23 X 1 cm
N.R. III/33-2229
Durant la dinastia Qing la producció més original va ser la de la ceràmica amb diversos tipus d'esmalt per a la decoració polícroma sobre els objectes. A Occident es coneixen com a porcellanes de la famille verte, a causa dels motius decoratius en verd, que predominen entre altres colors i també com a famille rose, en les que predominen les tonalitats roses o grogues i que són més freqüents durant la darrera part del període.
Aquestes cinc plaques es poden datar a finals del segle XVIII i representen temes típics de la pintura xinesa: escenes d'història o faules.
Xina
dinastia Qing. Segles XVIII – XIX
Porcellana
32 X 23 X 1 cm
N.R. III/33-2229
Durant la dinastia Qing la producció més original va ser la de la ceràmica amb diversos tipus d'esmalt per a la decoració polícroma sobre els objectes. A Occident es coneixen com a porcellanes de la famille verte, a causa dels motius decoratius en verd, que predominen entre altres colors i també com a famille rose, en les que predominen les tonalitats roses o grogues i que són més freqüents durant la darrera part del període.
Aquestes cinc plaques es poden datar a finals del segle XVIII i representen temes típics de la pintura xinesa: escenes d'història o faules.
Xina
dinastia Qing. Segles XVIII – XIX
Porcellana
32 X 23 X 1 cm
N.R. III/33-2229
Durant la dinastia Qing la producció més original va ser la de la ceràmica amb diversos tipus d'esmalt per a la decoració polícroma sobre els objectes. A Occident es coneixen com a porcellanes de la famille verte, a causa dels motius decoratius en verd, que predominen entre altres colors i també com a famille rose, en les que predominen les tonalitats roses o grogues i que són més freqüents durant la darrera part del període.
Aquestes cinc plaques es poden datar a finals del segle XVIII i representen temes típics de la pintura xinesa: escenes d'història o faules.
Xina
dinastia Qing. Segles XVIII – XIX
Porcellana
32 X 23 X 1 cm
N.R. III/33-2229
Durant la dinastia Qing la producció més original va ser la de la ceràmica amb diversos tipus d'esmalt per a la decoració polícroma sobre els objectes. A Occident es coneixen com a porcellanes de la famille verte, a causa dels motius decoratius en verd, que predominen entre altres colors i també com a famille rose, en les que predominen les tonalitats roses o grogues i que són més freqüents durant la darrera part del període.
Aquestes cinc plaques es poden datar a finals del segle XVIII i representen temes típics de la pintura xinesa: escenes d'història o faules.
Tibet
Pintura sobre seda
39 x 30,5 cm
N.R. 202.186
Donació Amador Viñolas Feliu
Tibet
Pintura sobre seda
35,2 x 29,6 cm
N.R. 202.184
Donació Amador Viñolas Feliu
Xina
Ceràmica celadon
Dinastia Song. Segle XII
N.R. III/32-2045
Donació Caja Madrid
El drac té a la Xina una connotació benèvola. Segons les creences xineses aquest animal mític és símbol de bona fortuna i protecció. S’associa a la propietat fertilitzadora de l’aigua, tenint el poder de propiciar la pluja per a les collites.
També va ser símbol del poder imperial i s’ha convertit en l’animal representatiu del país.
L’aparença dels dracs xinesos és fruit de la combinació de les parts de nou animals diferents; tenen ulls de llagosta, banyes de cérvol, morro de toro, nas de gos, bigotis de bagre i cabellera de lleó. Són de cua allargada, com la de les serps i presenten al llarg de tot el cos escates de peix, a més de posseir fortes urpes d’àliga.
Aquest recipient és una urna funerària per a guardar les cendres d'un difunt després de la seva incineració. Presenta una esbeltesa peculiar, que destaca més amb l'esmalt verdós que recobreix tot l'objecte. L'escassetat d'aquestes peces de "celadón" fa d'elles uns objectes molt preuats.
Ceràmica Satsuma
Inici del segle XIX
N.R. 400.307
Donació Josep Girbau
Nord-est de l’Índia
Tremp sobre paper
Segle XVIII o primeria del XIX
N.R. 200.593
Donació Just Cabot
Nepal
tinta sobre paper
Segles XVII-XVIII
58 x 17 cm
N.R. 202.187
Donació Amador Viñolas Feliu
Agastyabodhisatvadharmavidhi és el títol d’aquest llibre ritual escrit en sànscrit que utilitza l’alfabet Nepal?kSara.Conté el manual per a la cerimònia d’ “adoració” (p?j?) al bodhisatva (“futur Buda”) Agastya.
L’obra està dividida en dues parts. A la primera, il·lustrada, s’indiquen les dates per a la celebració de les diferents etapes del ritual. A la part posterior, podem llegir els diversos mantras o fórmules que cal entonar al llarg del ritual. A la part superior, és representat un esquema astrològic que amb tota probabilitat marca les dates escaients per al ritual segons el calendari lunar.
Nepal
tinta sobre paper
Segles XVII-XVIII
58 x 17 cm
N.R. 202.187
Donació Amador Viñolas Feliu
Agastyabodhisatvadharmavidhi és el títol d’aquest llibre ritual escrit en sànscrit que utilitza l’alfabet Nepal?kSara.Conté el manual per a la cerimònia d’ “adoració” (p?j?) al bodhisatva (“futur Buda”) Agastya.
L’obra està dividida en dues parts. A la primera, il·lustrada, s’indiquen les dates per a la celebració de les diferents etapes del ritual. A la part posterior, podem llegir els diversos mantras o fórmules que cal entonar al llarg del ritual. A la part superior, és representat un esquema astrològic que amb tota probabilitat marca les dates escaients per al ritual segons el calendari lunar.
Nepal
Fusta policromada
Inicis segle XIX
N.R. 100.815
Donació Santi Espàrrech
Tibet
Pintura sobre seda
Finals del segle XVIII – inicis del segle XX
N.R. 202.186
Donació Amador Viñolas Feliu
Dakini significa “aquella que travessa el cel”. Aquestes imatges de figures femenines en postures sinuoses són pròpies del Budisme Vajrayana i particularment del Tibet. Són formes que evoquen el moviment d’energia de l’espai que s’expressa en el seu ball, una dansa que manifesta la presència del shakti, energia espiritual necessària per escapar de la realitat. Actuen com a muses d’inspiració per a pràctiques espirituals i són exemple de la ment del Buda que s’eleva trencant les seves limitacions cap al Nirvana. Es representen com a figures joves, que sostenen un crani amb sang, elixir de la vida, i ballen sobre cadàvers, al·legoria del triomf sobre l’ego i la ignorància.
Tibet
Pintura sobre seda
Finals del segle XVIII – inicis del segle XX
N.R. 202.186
Donació Amador Viñolas Feliu
Dakini significa “aquella que travessa el cel”. Aquestes imatges de figures femenines en postures sinuoses són pròpies del Budisme Vajrayana i particularment del Tibet. Són formes que evoquen el moviment d’energia de l’espai que s’expressa en el seu ball, una dansa que manifesta la presència del shakti, energia espiritual necessària per escapar de la realitat. Actuen com a muses d’inspiració per a pràctiques espirituals i són exemple de la ment del Buda que s’eleva trencant les seves limitacions cap al Nirvana. Es representen com a figures joves, que sostenen un crani amb sang, elixir de la vida, i ballen sobre cadàvers, al·legoria del triomf sobre l’ego i la ignorància.
Xina
Ceràmica vidriada
Segle XVI
N.R. 400.306
Donació Xavier Busquets
Xina
Ceràmica vidriada
Segle XVI
N.R. 400.306
Donació Xavier Busquets
Tailàndia, Bangkok
Bronze lacat i daurat
Segle XIX
N.R. III/36-82
Donació Caja Madrid
Els mudras són gestos simbòlics que es fan amb les mans i que expressen diferents accions o diversos estats de consciència.
En meditació, sobre el tron de lotus, Buda mostra el Bhumisparsha mudra “tocant la terra”, un gest associat a la fermesa impertorbable del Buda Shakyamuni, iniciador del Budisme, també conegut com a Siddartha o Gautama.
Índia, Mamallapuram
Pedra volcànica
Segles IX – X
N.R. I/56
Donació Caja Madrid
La flor de lotus és considerada una flor sagrada en moltes cultures asiàtiques. A l’Índia és símbol nacional del país. Per la seva bellesa, tot i néixer en un àmbit pantanós, s’associa a la puresa i a la força espiritual, per això es representa constantment en les imatges de moltes divinitats de l’hinduisme i el budisme. És la flor que representa l’ésser diví i també el principi còsmic de la creació. D’aquesta flor neix Brahma, el creador, per donar origen a tots els éssers, segons s’explica en els Purana, un conjunt de textos antics sobre mites, llegendes i altres creences, considerants sagrats pels hindús.
La figura que intuïm en aquest relleu pot tractar-se precisament del déu Vishnu portant la flor de lotus, una flor que segons aquest text sagrat sorgeix del seu melic.
Per aquesta connotació divina, el lotus s’identifica també amb la figura de Buda, que segons la tradició hindú és un dels avatars del déu Vishnu.
Ceràmica Satsuma
Inici del segle XIX
N.R. 400.307
Donació Josep Girbau
Xina
Ceràmica celadon
Dinastia Song. Segle XII
N.R. III/32-2045
Donació Caja Madrid
El drac té a la Xina una connotació benèvola. Segons les creences xineses aquest animal mític és símbol de bona fortuna i protecció. S’associa a la propietat fertilitzadora de l’aigua, tenint el poder de propiciar la pluja per a les collites.
També va ser símbol del poder imperial i s’ha convertit en l’animal representatiu del país.
L’aparença dels dracs xinesos és fruit de la combinació de les parts de nou animals diferents; tenen ulls de llagosta, banyes de cérvol, morro de toro, nas de gos, bigotis de bagre i cabellera de lleó. Són de cua allargada, com la de les serps i presenten al llarg de tot el cos escates de peix, a més de posseir fortes urpes d’àliga.
Aquest recipient és una urna funerària per a guardar les cendres d'un difunt després de la seva incineració. Presenta una esbeltesa peculiar, que destaca més amb l'esmalt verdós que recobreix tot l'objecte. L'escassetat d'aquestes peces de "celadón" fa d'elles uns objectes molt preuats.
Modal title
Modal text